Comunicat després de l’alliberament de Javi, l’Isma i el Dani

http://solidaritat29m.noblogs.org/2012/05/06/comunicat-despres-de-lalliberament-de-javi-lisma-i-el-dani/

Divendres 4 de maig, després de cinc setmanes a la presó van ser alliberats Isma, Dani i Javi. L’alegria i il·lusió van envair les nostres vides com ho van fer el dolor i la ràbia el 30 de març quan vam saber que la jutge d’instrucció número 18, Carmen García, havia decretat presó preventiva per a ells. Finalment els tres vaguistes — perquè recordem que això és el que els uneix, que van sortir al carrer el dia de la Vaga General — ja estan en llibertat sense fiança. L’Audiència Provincial va deixar en evidència a la jutge Carmen García en voler aplicar fiances de 3000 i 6000 euros. Tot i així no ens agradaria assenyalar únicament a aquesta jutgessa sinó a tot l’aparell repressiu doncs la Laura encara esta a la presó, hi ha centenars d’encausades arrel de la vaga general i aquell dia la brutalitat policial va deixar nombrosos ferits. La veritable funció d’aquests empresonaments eren aturar-nos, que tinguéssim por en aquests primers dies de maig en què el Banc Central Europeu ha vingut a la nostra ciutat a decidir sobre les nostres vides. Però el primer de Maig milers de persones vam omplir els carrers de nou amb reivindicacions contra la reforma laboral i les polítiques neoliberals, i a l’endemà, el 3 de maig la vaga d’universitats va desafiar el gran desplegament policial manifestant-se contra les privatitzacions de l’educació.

Això podria haver estat molt mes dur pel Javi, l’Isma i el Dani si no haguessin sentit la nostra solidaritat. I també hauria estat molt més difícil si la gent propera a ells no haguéssim sentit el suport mutu i complicitat de tantíssima gent. Gràcies. A les que vau anar a les mobilitzacions, a les que ens heu escoltat i vau compartir la vostra ràbia i il·lusió, a les que vau fer difusió d’aquesta situació pels mitjans lliures o pel boca a boca, a les que vau tenir iniciatives espontànies i solidàries. A les que vau encartellar, a les que vau cridar fins deixar-vos la veu, a les que vau escriure cartes i vau fer que els carcellers tinguessin molt clar que els nostres companys no estaven sols. A totes, gràcies de tot cor. Però no les donem com qui torna un favor. Les donem per sentir-vos al nostre costat, perquè estem juntes i això ens fa fortes. Ara hem de treure a Laura, que segueix a la presó de Wad Ras. I també volíem dir que en aquestes llargues cinc setmanes, també hem entès que tan sols han estat cinc setmanes. Que encara que els nostres companys hagin sortit, la presó segueix aquí, trencant les vides dels qui estan presos i les de les seves famílies i amics. Tant de bo algun dia la nostra solidaritat i la nostra força creixin tant que facin desaparèixer aquestes institucions del tancament, l’aïllament i el dolor. Aquell dia totes serem una mica més lliures.

Res trenca la nostra alegria, però seguim tenint ràbia. En primer lloc perquè no perdonem que l’estat ens segresti a la gent que estimem així siguin cinc setmanes. En segon lloc perquè el Javi, el Dani i l’Isma estan a l’espera de judici i això encara no ha acabat, així com per tantes companyes encausades per la vaga general. I en tercer lloc perquè la llibertat no ha estat gratuïta. Els tres han d’anar a signar cada quinze dies a jutjats perquè se segueix considerant el risc de fuga. Però el més greu és aquesta “nova” mesura que els impedeix, com diu la Audiència Provincial, “anar a manifestacions públiques o reunions reivindicatives que es puguin produir en la via pública de qualsevol poble o ciutat de Catalunya durant la instrucció d’aquest procés”. És a dir, cap tipus de mobilització, ni assemblea de barri ni res que succeeixi al carrer si té alguna reivindicació. El que ve a ser el mateix que anul·lar el dret de reunió i de manifestació per a aquestes tres persones fins el seu judici, que encara no sabem quan serà. I tot sota l’amenaça de la presó preventiva.

Per això volíem compartir la nostra alegria i il·lusió però també animar-vos a totes a seguir-nos trobant i caminant per camins no marcats.

La nostra millor arma, la solidaritat!
Laura llibertat!
Retirada de càrrecs per a totes les encausades de la Vaga General!


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: