Archivo de la categoría: Uncategorized

Pronunciamiento de la Comisión de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona

(traducción del original en catalán)

La Comisión de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona ha tenido conocimiento, a través de los medios de comunicación, los representantes del sindicato CGT y de sus letrados, de la resolución dictada por la Jueza señora Rosa Maria Agulló, titular del Juzgado de Instrucción n º 23 de Barcelona que acuerda la prisión provisional de D ª. Laura Gómez Rodríguez, a raíz de su participación en los hechos sucedidos durante la mañana del día 29 de marzo de 2012 en el marco de la huelga general, ante el edificio de la Bolsa de Barcelona.

La Comisión de Defensa considera que la decisión adoptada supone una vulneración de la presunción de inocencia.

Se atribuye a Laura Gómez la intención “simbólica” de querer quemar la Bolsa de Barcelona.

Como ya hemos manifestado en reiteradas ocasiones, y últimamente, con motivo de decisiones similares en relación a tres jóvenes huelguistas, por hechos sucedidos la mañana de ese mismo día, se utiliza por el órgano judicial el recurso excepcional a la prisión preventiva , más allá de la finalidad que le otorga la ley, como una herramienta de castigo y de escarnio, y por tanto, de casi condena sin juicio. Y aún es más preocupante cuando se puede interpretar la medida como apoyo a las campañas de criminalización de los movimientos disidentes.

La prisión provisional acordada resulta innecesaria y desproporcionada dado que en las propias actuaciones consta la falta de antecedentes penales de la imputada y, en cambio, que tiene familia, trabajo y arraigo continuado en nuestro país.

Es especialmente preocupante la voluntad de implementar mecanismos de represión, vulneradores de derechos reconocidos por las leyes, como instrumentos de actuación normalizada. Así ocurre cuando se propone la reforma de la legislación penal para criminalizar la resistencia pacifica, cuando se justifiquen las lesiones a personas que ejercen su derecho a manifestarse, cuando se decide provocar un estado de sitio policial en Barcelona en base a futuros riesgos imaginarios y cuando se da publicidad a imágenes de personas, en algún caso menores, con la finalidad de propiciar la delación irresponsable.

Pero aún es más preocupante cuando se constata que esta política represiva contamina el funcionamiento de la justicia y las decisiones judiciales, apartándolas de la estricta aplicación de la ley, que es lo que les corresponde. Cuando la apropiación o malversación de dinero público en cantidades desbordantes tiene mejor trato que la participación en un acto de protesta se hace muy difícil de entender que las dos decisiones son el resultado de una misma administración de justicia.

La Audiencia Provincial de Barcelona ha enmendado la decisión judicial de los anteriores encarcelados en entender que la medida era innecesaria para evitar el riesgo de fuga.

Por tanto, la Comisión de Defensa reclama que se acuerde la inmediata libertad de la Sra.. Laura Gómez Rodríguez. Y reclama también que los poderes públicos garanticen los derechos fundamentales de las personas como expresión de una sociedad justa y democrática, y con más razón en el ejercicio de sus responsabilidades en relación al orden público.

Barcelona, 10 de mayo de 2012.

Anuncios

Pronunciament de la comissió de defensa del col·legi d’advocats de Barcelona

La Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona ha tingut coneixement, a través dels mitjans de comunicació, dels representants del sindicat C.G.T. i dels seus lletrats, de la resolució dictada per la Jutgessa senyora Rosa Maria Agulló, titular del Jutjat d’Instrucció nº 23 de Barcelona que acorda la presó provisional de la Sra. Laura Gómez Rodríguez, arrel de la serva participació en els fets succeïts durant el matí del dia 29 de març de 2012 en el marc de la vaga general, davant l’edifici de la Borsa de Barcelona.

La Comissió de Defensa considera que la decisió adoptada comporta una vulneració de la presumpció d’innocència.

S’atribueix a Laura Gómez la intenció “simbòlica” de voler cremar la Borsa de Barcelona.

Com I ja hem manifestat en reiterades ocasions, i darrerament, amb motiu de decisions similars en relació a tres joves vaguistes, per fets succeïts el matí d’aquell mateix dia, s’utilitza per l’òrgan judicial el recurs excepcional a la presó preventiva, més enllà de la finalitat que li atorga la llei, com una eina de càstig i d’escarni, i per tant, de quasi condemna sense judici. I encara és més preocupant quan es pot interpretar la mesura com a suport a les campanyes de criminalització dels movimients dissidents.

La presó provisional acordada resulta innecessària i desproporcionada atès que en les pròpies actuacions consta la falta d’antecedents penals de la imputada i, en canvi, que té família, feina i arrelament continuat al nostre país.

És especialment preocupant la voluntat d’implementar mecanismes de repressió, vulneradors de drets reconeguts per les lleis, com instruments d’actuació normalitzada. Així passa quan es proposa la reforma de la legislació penal per criminalitzar la resistència pacifica, quan es justifiquen les lesions a persones que exerceixen el seu dret a manifestar-se, quan es decideix provocar un estat de setge policial a Barcelona en base a futurs riscs imaginaris i quan es dóna publicitat a imatges de persones, en algun cas menors, amb la finalitat de propiciar la delació irresponsable.

Però encara és més preocupant quan es constata que aquesta política repressiva contamina el funcionament de la justícia i les decisions judicials, apartant-les de l’estricta aplicació de la llei, que és el que els hi correspon. Quan l’apropiació o malversació de diner públic en quantitats desbordants té més bon tracte que la participació en un acte de protesta es fa molt difícil d’entendre que les dues decisions son el resultat d’una mateixa administració de justícia.

La Audiència Provincial de Barcelona ha esmenat la decisió judicial dels anteriors empresonats al entendre que la mesura era innecessària per evitar el risc de fuga.

Per tant, la Comissió de Defensa reclama que s’acordi la immediata llibertat de la Sra. Laura Gómez Rodríguez. I reclama també que els poders públics garanteixin els drets fonamentals de les persones com expressió d’una societat justa i democràtica, i amb més raó en l’exercici de les seves responsabilitats en relació a l’ordre públic.

Barcelona, 10 de maig de 2012.


Una irregularitat permet que els Mossos seleccionin el jutge que dictamina la presó preventiva

Publicat al semanari Directa

JESÚS RODRÍGUEZ | 29/04/2012

La rotació de les guàrdies dels jutjats d’instrucció es regula mitjançant un Acord del Ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de 6 de maig de 1992. Aquests òrgans judicials quan es troben en funcions de guàrdia d’incidències i de detinguts són els encarregats de decidir si les persones detingudes ingressen o no a presó preventiva, per tant, el seu poder en les mesures cautelars a curt termini és molt gran. Segons consta a l’acord del CGPJ, cada dia hi ha quatre jutjats de guàrdia a la ciutat de Barcelona, el primer d’ells és el Jutjat d’Incidències i els altres s’anomenen Detinguts 1, Detinguts 2 i Detinguts 3. Per tal de regular el nombre de persones que des de les comissaries són traslladades a la Ciutat de la Justícia s’ha dirimit una sèrie de normes que adjudiquen territoris i funcions policials a cadascún dels jutjats de detinguts. A tall d’exemple, el jutjat Detinguts 1 és competent per prendre declaració a totes les persones provinents de les comissaries de Sant Martí, Nou Barris, Sant Andreu, Eixample, Gràcia i Horta-Guinardó. En el cas del jutjat Detinguts 2, li corresponen la comissaria de Ciutat Vella, el Port i el Metro. Els jutjats que cada dia ocupen la funció d’incidències i detinguts són seleccionats rotatòriament entre els 33 jutjats d’instrucció de la ciutat. El dia d’avui (29 d’abril) hi ha la següent combinació: jutjat d’incidències (jutjat d’instrucció 3), Detinguts 1 (jutjat d’instrucció 4), Detinguts 2 (jutjat d’instrucció 5) i Detinguts 3 (jutjat d’instrucció 6). I així, cada dia successivament.

L’aleatorietat en el repartiment, norma bàsica

Un dels objectius que busca aquesta norma és evitar que cap jutjat pugui escollir una mena de delictes o un territori, i que el poder judicial i les autoritats policials siguin independents unes de les altres. Precisament, s’intenta evitar que cap cos policial o cap ciutadà pugui seleccionar el jutjat on aniran a parar els atestats i les denúncies per tal de preservar la suposada independència del poder judicial. Només hi ha una estranya excepció, els expedients que arriben des de la Divisió Central d’Informació. En tractar-se d’investigacions policials que en la majoria de casos no tenen una tutela judicial prèvia, els agents poden posar un dia concret per a efectuar les detencions, o poden allargar el temps de detenció (48h, 72h) per tal de fer coincidir la posada a disposició judicial amb la guàrdia d’un jutjat favorable als interessos dels mossos, que en aquest cas seria el dictamen de presó preventiva. Què fa més fàcil aquesta irregularitat? Doncs que a l’acord del CGPJ d’ara fa 20 anys es va estipular que el jutjat de Detinguts 3 seria el competent de tots els temes investigats per la Divisió Central d’Informació (DCI).

La DCI s’encarrega dels moviments socials alternatius

Cal recordar que la DCI s’encarrega específicament de perseguir els moviments socials alternatius: 15-M, okupes, anarquistes, comunistes, independentistes i qualsevol altre -ista, excepte capitalistes. És per això que, els agents de la DCI poden calcular l’horari de posada a disposició de persones detingudes i facilitar així el seu empresonament. Només fent una ullada als fòrums policials es pot comprovar que els policies tenen molt clar de quin peu calça cada jutge, amb casolanes classificacions de jutges més o menys afins a CiU i a les tesis de tolerància zero. Aquest procediment irregular podria haver estat emprat en el cas del Dani, l’Isma i el Javi, així com en el cas de la Laura –totes elles persones empresonades per participar a les protestes de la vaga general– però és molt difícil de demostrar. Diversos advocats han explicat a aquest setmanari que l’existència d’aquesta escletxa obre la porta a la prevaricació, ja que els policies poden escollir el jutjat més favorable als seus interessos. Per cert, el dimecres 2 de maig es troba de guàrdia a Detinguts 3 el jutjat d’instrucció 18, el mateix que va ordenar la presó per Javi, Isma i Dani. Totes les detencions que la DCI pugui efectuar el dilluns 30 d’abril i el dimarts 1 de maig passarien a prestar declaració davant la magistrada Carmen García.


Yo te nombro (de Gian Franco Pagliaro)

Para Laura, que pasa un día más sin nosotros. Y para nosotros, que pasamos un día más sin ella.


Pancarta penjada a l’edifici de Via Laietana, Barcelona